El MARC GEOGRÀFIC

La comarca del Segrià està situada a l'extrem meridional de la depressió central de Catalunya. Les seves principals característiques són la aridesa del clima i una vegetació espontani constituïda per arbusts i espines, amb presència d'alzinars i en les vessants ombrívoles de la serra, es pot veure la presència del pi blanc. Un sistema de profunds barrancs i torrents secs, porten fins al riu "setembre", afluent del Segre, l'escassa aigua que produeix una pluviomètrica de 380 a 400 ml.

L'olivera és present a tot arreu juntament amb l'ametller i alguns vinyes dispersos. Els desnivells del terreny estan ordenats sistemàticament mitjançant terrasses i aprofitats per al cultiu, gràcies, als seus perfectes marges fets de pedres treballades de color de terra clar, lleugerament rosat, que posa un contrapunt d'ordre i de forma en el bigarrat aspecte del paisatge natural . Una de les curiositats són les barraques de camp, que esquitxen tot el paisatge de la comarca, són construccions d'una gran simplicitat i bellesa, on antigament, quan no havien tractors i l'emplaçament de les finques amb els pobles no permetien recórrer diàriament la distància , servien per protegir a la colla de collidors d'olives a l'època de la recollida.

Els llargs capvespres passats en aquestes cabanes, a la calor d'una bona foguera, són l'origen de l'abundància i ric folklore olier de la comarca. Però, tots els pobles d'aquesta zona tenen un aire comú i especialment particular: són poble èpics i cavallerescos, amb orgullosos castells-la majoria derruïts pel pas del temps-però amb un encant especial. Una explotació semblant a la que ens trobem en l'zona del Priorat. L'aspecte d'aquesta terra és auster, dur i digne. Els estius càlids són seguits per hiverns prou freds per a l'eliminació de la major part de les plagues que ataquen les oliveres. Aquesta és una de les raons per les quals en les nostres propietats l'ús de productes fitosanitaris és mínim.

Terra d'història, on Juli Cèsar, general victoriós i home de govern ens la descriu i en la seva obra De bell civile, on ens explica la cèlebre batalla de Ilerda, victoriosa i triomfalista sobre els exèrcits de Pompeu, gràcies a unes marxes i contramarxes estudiades estratègicament, on ens relata i l'orografia de la comarca.

Juli Cèsar ens diu: "L'exèrcit necessitava creuar fondalades grans i de molta dificultat en molts llocs, roquissars escarpades impedien la marxa, de manera que els soldats havien de passar-se a la força les armes de mà en mà", també quan ens narra la persecució per part dels seus cavalleries, l'exèrcit dels generals de Pompeu. Cesar explica que: "Quan s'acostaven a una Fondalada o un pendent, els que havien passat davant no podien ajudar els endarrerits i la cavalleria des d'un lloc dominant, els atacaven amb fletxes, fondes i javelines. No tenien altra solució, quan s'acostaven a llocs com aquests, sinó que les legions s'aturessin i amb un fort atac repel.lir la cavalleria; descartada aquesta, lazarse a córrer, endinsant per les Fondalada i creuant així, per tornar a resistir en llocs elevats ".

No és difícil imaginar .... el Segrià conserva intacte el seu paisatge, però desproveït en aquell temps remot, de les olives arbequines, que actualment són signe de pau i de treball en aquesta mateixa zona, on va tenir lloc la batalla d'Ilerda.
La visita dels pobles, les converses amb la gent i la penetració en el paisatge, ens fan apreciar més totes aquelles coses naturals que surten del contacte directe de l'home amb la Natura.